Thomas more and spain

Descripción: This volume traces Th. More's intellectual and political connections with Spain through eight scholarly contributions. Olivares examines Erasmus's role in linking Arias Montano to More's legacy amid Counter-Reformation censorship. Cabrillana decodes More's Lucian translations to reveal his moral-aesthetic priorities, while Phelippeau juxtaposes 'Utopia' with Venetian governance models resisting Habsburg hegemony. Ureña explores digital humanities' challenges in Morean studies, and Lillo reconstructs Spanish accounts of More's trial through several manuscripts. Fuentes analyzes Mary Tudor's Erasmian translations, and Zunino maps Sevillian networks that cultivated More's posthumous reputation via Herrera's 1592 biography. The volume concludes with the editor's exploration of More and Vives' nuanced just-war theories, challenging some naive pacifist interpretations by contextualizing their pragmatic responses to Ottoman expansion. Bridging literary analysis, archival research, and transnational historiography, these essays illuminate Spain's enduring role in shaping More's critique of power and his Renaissance afterlife. Este volumen traza las conexiones intelectuales de Tomás Moro con España a través de ocho contribuciones académicas. Olivares examina el papel de Erasmo en la vinculación de Arias Montano con el legado de Moro en medio de la censura de la Contrarreforma. Cabrillana interpreta las traducciones de 'Luciano' de Moro para revelar sus prioridades estético-morales, mientras que Phelippeau yuxtapone 'Utopía' con los modelos de gobierno venecianos que resisten a la hegemonía de los Habsburgo. Ureña explora los retos de las humanidades digitales en los estudios sobre Moro y Lillo reconstruye los relatos españoles del juicio de Moro a través de varios manuscritos. Fuentes analiza las traducciones erasmistas de María Tudor y Zunino traza un mapa de las redes sevillanas que cultivaron la reputación póstuma de Moro a través de la biografía de Herrera de 1592. El volumen concluye con el estudio por parte del editor de las matizadas teorías de Moro y Vives sobre la guerra justa, desafiando algunas interpretaciones pacifistas ingenuas al contextualizar sus respuestas pragmáticas a la expansión otomana. Al unir el análisis literario, la investigación de archivos y la historiografía transnacional, estos ensayos iluminan el papel perdurable de España en la configuración de la crítica de Moro al poder y su vida posterior en el Renacimiento. Aquest volum traça les connexions intel·lectuals de Thomas More amb Espanya a través de huit contribucions acadèmiques. Olivares examina el paper d'Erasme en la vinculació d'Arias Montano amb el llegat de Moro enmig de la censura de la Contrareforma. Cabrillana desxifra les traduccions de Llucià fetes per More per a revelar les seues prioritats esteticomorals, mentre que Phelippeau juxtaposa 'Utopia' amb els models de govern venecians que resisteixen a l'hegemonia dels Habsburg. Ureña explora els reptes de les humanitats digitals en els estudis sobre Moro, i Lillo reconstrueix els relats espanyols del judici de Moro a través de diversos manuscrits. Fuentes analitza les traduccions erasmistes de María Tudor i Zunino traça un mapa de les xarxes sevillanes que van cultivar la reputació pòstuma de Moro a través de la biografia d'Herrera de 1592. El volum conclou amb l'estudi per part de l'editor de les matisades teories de More i Vives sobre la guerra justa, desafiant algunes interpretacions pacifistes ingènues en contextualitzar les seues respostes pragmàtiques a l'expansió otomana. En unir l'anàlisi literària, la investigació d'arxius i la historiografia transnacional, aquests assajos il·luminen el paper perdurable d'Espanya en la configuració de la crítica de Moro al poder i la seua vida posterior en el Renaixement.